dimecres, 3 de març de 2010

VIVÈNCIA DE LA SEXUALITAT EN LA FIBROMIÀLGIA

ORIGEN: http://www.biorritmes.lesrevistes.cat/ct/Cos/Menu:Fm#12110

SUMARI REVISTA BIORRITMES:

NOU ESTUDI A L'HOSPITAL DEL MAR
LA FIBROMIÀLGIA EN NENS I ADOLESCENTS
EL DOLOR EN LA FIBROMIÀLGIA
VIVÈNCIA DE LA SEXUALITAT EN LA FIBROMIÀLGIA
PERCEPCIÓ DEL DOLOR I FIBROMIÀLGIA
L'OZONOTERÀPIA EN EL TRACTAMENT DE FM I SFC
DROGUES "BONES" I "DOLENTES"?
TRASTORNS DE SON I FIBROMIÀLGIA
LA MIGRANYA AMB PACIENTS DE FIBROMIÀLGIA
EL CIRCUIT DE LA FIBROMIÀLGIA
APUNTS SOBRE FIBROMIÀLGIA
MILLORES DE LA FM AMB EXERCICI A L'AIGUA
DISFUNCIÓ TEMPOROMANDIBULAR I FIBROMIÀLGIA
ACTIVITAT FÍSICA I FIBROMIÀLGIA

Quan vam realitzar aquest treball, els estudis sobre la problemàtica sexual en pacients amb fibromiàlgia eren pràcticament inexistents a Espanya i molt escassos a nivell internacional. No obstant això, la nostra experiència a la consulta era que existien importants dificultats en aquest tema, encara que els pacients no ho comentaven als professionals sanitaris per diferents causes.(...) Volíem saber amb quina freqüència apareixien els problemes sexuals en els pacients amb fibromiàlgia, en què consistien exactament, a quines persones els passava, quin impacte tenia aquest tema en la vida del pacient i en la seva relació de parella i, finalment, si aquestes qüestions es comentaven o no als metges i per què. Per això, vam seleccionar una mostra de 25 dones diagnosticades de fibromiàlgia i ateses a la nostra consulta de fibromiàlgia de l'Hospital Miguel Servet de Saragossa. (...)

Els resultats que vam obtenir de les entrevistes individuals i de les sessions de grup realitzades van ser les següents:

1.- Les relacions sexuals són escasses i insatisfactòries: Més del 90% dels pacients va definir així les seves relacions sexuals. Respecte a la seva freqüència quantitativa, la mitjana es trobava en 1 vegada cada dos mesos, sent excepcional el nombre de pacients que presentava una freqüència superior a 1 coit al mes. Tots ells confirmaven que la malaltia havia modificat de forma important els seus hàbits sexuals i, encara que la majoria d'elles es definien com “no molt actives sexualment” abans de patir la malaltia, consideraven que havien disminuït la freqüència de les relacions a menys d'un terç de l'activitat sexual prèvia.

Respecte a les causes que poden influir en aquest procés, els pacients en destaquen tres:
a) El dolor muscular/articular: La majoria d'elles descrivien les dificultats que els produeix el dolor, principalment articular, però també muscular. Afirmaven la limitació per a trobar la postura adequada, la necessitat d'utilitzar múltiples coixins o accessoris que minimitzin les molèsties durant el coit, i de com havien d'escurçar la seva durada i el joc sexual previ forçant el clímax en el mínim temps possible abans que aparegués el dolor. També asseguraven que un dels seus pensaments principals durant el coit és el dolor que van a haver d'afrontar durant els dies posteriors com a conseqüència dels esforços extraordinaris realitzats durant l'acte sexual, i com aquests pensaments els desmotivaven a l'hora de realitzar l'acte i disminuïen la libido.
b) El dolor ginecològic: En la nostra mostra, almenys un terç de les pacients, descrivia com una causa important de la deterioració de les relacions sexuals, problemes ginecològics tipus dèficit en la lubrificació.

2.- Aquest problema no es parla amb els metges: El 80% dels pacients confirmaven que mai havien parlat sobre aquest tema amb cap dels seus metges. Les raons que al·leguen per a no parlar-ne són: a) Perquè el metge no ho pregunta b) Perquè no és important (diuen que ja s'hi han acostumat) o perquè pensen que no té solució. Cal destacar que en els grups de pacients o en reunions amb altres persones de l'associació de fibromiàlgia, ocasionalment surt aquest tema i se senten alleujades al poder comentar-lo, perquè descobreixen que és molt freqüent.

3.- Relació amb la parella: Més de la meitat de les pacients opina que els seus marits tenen una gran paciència i que no ha alterat substancialment la relació afectiva encara que sí, lògicament, la sexual. En els primers anys, l'impacte de la malaltia sobre la funció sexual ha pogut produir incomprensió i dificultats però, amb el temps, la majoria dels marits han mostrat un suport important i les pacients senten que la relació conjugal és bastant satisfactòria. No obstant això, consideren que és molt major la incomprensió en l'aspecte físic, és a dir, en el repartiment de tasques de la casa, ja que les parelles (i sobretot els fills joves) no els ajuden tant i, fins i tot, els recriminen ocasionalment que no siguin capaços de treballar tant com abans.

4.- Tipus d'afectació sexual: Quan les pacients descriuen l'afectació sexual que els produeix la fibromiàlgia la que relaten més freqüentment és la disminució del desig sexual per la por als dolors que van a patir durant els dies següents al coit. Les dificultats en lubrificació és el segon tipus més freqüent, encara que algunes ho atribueixen a l'edat premenopàusica, que és quan moltes vegades apareix la malaltia. No obstant això, no semblen existir problemes per arribar a l'orgasme quan es tenen relacions sexuals.

En conclusió, la fibromiàlgia produeix una limitació important en la funció sexual dels pacients degut, principalment, a l'important dolor osteomuscular al que s'associa durant l'acte sexual i a la disminució del desig sexual per la por al dolor que va a produir en els dies posteriors al coit.(...) L'exposició d'aquest tema en els grups va ser alliberador per a moltes pacients, perquè els va fer prendre consciència que el seu cas no és únic, i que aquesta conseqüència de la fibromiàlgia és molt freqüent.

Dr. Javier García Campayo
Psiquiatra Hospital Miguel Servet i Universitat de Saragossa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sisplau, encara que ho accepti preferiria que els comentaris no estiguin fets per usuaris "Anònims". Poseu almenys el nom i lloc de procedència al cos del vostre comentari. Sinó no seran acceptats.